Política a l’Ajuntament d’Olot

• Crear una taula de treball participada pels diferents agents implicats en l’oci: organitzacions polítiques amb representació, tècnics, mediadors, monitors, restauradors, veïns, usuaris, treballadors amb experiència, etc.
• Proposar a la taula d’elaborar una diagnosi completa i compartida de la situació actual de l’oci en general, però especialment de l’oci nocturn a la ciutat d’Olot.
• Facilitar la redacció d’un Pla d’Oci Nocturn.

Trenta-quatrè.- Nomenar representant a XARXA DE MUNICIPIS LGTBI a:

Sra. Imma Muñoz i Díaz (JxCAT-Junts)

1. Que Olot es declari formalment Municipi contra el feixisme i el racisme, i en favor de la convivència en la diversitat.
2. Que l’Ajuntament promogui actes per la memòria històrica del municipi i defensi els valors de la democràcia, la justícia universal, els drets humans, socials i laborals, així com els valors de la diversitat cultural, religiosa o de gènere que disposem al nostre municipi.
3. Que l’Ajuntament denegui l’ús d’equipaments públics i la via pública, a col·lectius i formacions polítiques que incitin a la discriminació racial, ètica, cultural, de gènere o polític. Així com a entitats que facin enaltiment del franquisme, el nazisme, el racisme o mostres d’odi al qui no pensa de la mateixa manera.
4. Que l’Ajuntament prioritzi una campanya permanent de neteja de propaganda d’activitats que incitin la discriminació racial, ètica, cultural, de gènere o de qualsevol altre tipus, evitant així que a la ciutat s’hi trobin pintades, cartells, adhesius o fulletons publicitaris discriminatoris.
5. Que l’Ajuntament, amb els recursos que disposi, faci el possible per prevenir i actuar en la identificació dels individus que exhibeixen simbologia feixista o preconstitucional a l’espai públic o que facin activitats o propaganda d’activitats que inciti a la discriminació racial, ètica, cultural, de gènere o ideològica.
6. Que l’Ajuntament condemni formalment tots els actes públics i declaracions que facin apologia del racisme, de la xenofòbia, dels genocidis o de la discriminació contra els drets humans. Valors els quals són totalment incompatibles en una democràcia real i rebutjables per la societat.
7. Que l’Ajuntament davant de qualsevol agressió feixista, racista, masclista o LGBTIfòbica a la ciutat, faci una denúncia pública i personal de suport a les persones agredides i faciliti els mitjans a l’abast pel suport i reparació de danys físics i morals causats a la persona agredida, valorant la possibilitat de personar-se com a acusació popular en aquest tipus de casos.

Primer.- Dur a terme una campanya per promoure que la Festes del Tura estigui lliure d’actituds sexistes i discriminatòries, que podrien contemplar les accions detallades anteriorment, com ara: l’elaboració de cartells amb un lema en positiu i enllaçat amb les Festes i sublemes que facilitin la reflexió; el got reutilitzable per a promocionar el lema o lemes de la campanya, xapes i flyers, un “hastag” a les xarxes socials amb el lema triat per a la campanya, així com accions formatives impartides per personal especialitzat i adreçades als responsables de les festes, les activitats, les barraques i els diferents col·lectius.

Segon.- Oferir la possibilitat de col·laborar en l’elaboració i implementació de la campanya als col·lectius de la ciutat i de les nostres comarques que treballen regularment en pro de la igualtat de gènere i l’alliberament sexual, com la Dalla, Alliberem-nos, Alba, Tal com som i evidentment lligat a la taula social de gènere de la Garrotxa.

Tercer.- A partir del treball i la formació de la Taula de Gènere i de personal de l’ajuntament, crear un punt lila que assessori, acompanyi i reculli les incidències per tal de recalcar i ampliar aquesta campanya fins a eliminar aquesta xacra.

Quart.- Adquirir el compromís, de cara al proper mandat, de crear una regidoria específica d’igualtat i treballar per assolir el més aviat possible els compromisos proposats pel col·lectiu LGTBI Alliberem-nos.

1. L’Ajuntament d’Olot manifesta el seu compromís per continuar treballant pels drets de les dones, en col·laboració amb les entitats de dones del municipi i rebutjant qualsevol tipus de discriminació.
2. Impulsar que a les empreses del municipi s’elaborin plans d’igualtat que facin possible la reducció de la bretxa salarial, la promoció de dones als càrrecs de decisió i l’adopció de mesures que permetin la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.
3. Continuar treballant per la prevenció de qualsevol tipus de discriminació cap a les dones i de l’assetjament sexual o per raó de sexe en qualsevol espai, fent especial incidència en l’àmbit laboral i els espais d’oci.
4. Donar suport a la vaga laboral convocada per CCOO i UGT de 2 hores per torn el dia 8 de març, i sumar-nos a les concentracions previstes per al mateix dia, a les 12 hores, a les places i portes dels ajuntaments.
5. Instar els grups parlamentaris presents al Congreso de los Diputados a l’aprovació d’una llei transparència i d’igualtat salarial que posi fi a la bretxa salarial real entre dones i homes al nostre país i exigir la posada en marxa immediata del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere amb una dotació pressupostària real.
6. Demanar al Govern central la ratificació del conveni 189 de l’OIT (Conveni sobre el treball decent per les treballadores i treballadors de la llar).
7. Tenir la perspectiva de gènere com a eix central de les actuacions de l’Ajuntament i de les polítiques fetes des del govern municipal.
8. Comunicar aquest acord a les associacions de dones del municipi, als grups polítics al Parlament de Catalunya, a l’Institut Català de les Dones i als sindicats del nostre municipi.

PRIMER.- Instar el Govern de l’Estat Espanyol a aprovar la Proposició de llei: Proyecto de ley contra la discriminación por orientación sexual, identidad o expresión de género y características sexuales, y de igualdad social de lesbianas, gais, bisexuales, transexuales, transgénero e intersexuales (Ley de Igualdad LGTBI) registrada el passat 4 de maig al Congrés dels Diputats.

SEGON.- Instar el Govern de la Generalitat a desplegar la Llei 11/2014 per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, especialment en el seu règim sancionador.

TERCER.- Traslladar els presents acords al Govern de la Generalitat i al Govern de l’Estat Espanyol.

Posar en marxa l’Atenció a la Diversitat Afectiva, Sexual i de Gènere, amb seu al Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, a Olot.

Primer.- Aprovar l’adhesió de l’Ajuntament d’Olot a la Xarxa de Municipis LGTBI.

Segon.- Adoptar el compromisos recollits en el document d’adhesió a la Xarxa, que són els següents:

1. Fomentar la igualtat i el dret de totes les persones a la lliure expressió de la diversitat identitària, afectiva i sexual com a valors intrínsecs a la nostra institució i a la defensa pública dels mateixos.
2. Articular respostes preventives davant actes d’homofòbia, lesbofòbia, transfòbia, intersexofòbia i bifòbia que tinguin lloc als nostres pobles i ciutats.
3. Generar els mecanismes oportuns en els diferents àmbits d’actuació municipal tot posant èmfasi en:
• La defensa de la igualtat i el respecte a la pluralitat d’identitats i d’expressions de gènere i a les diverses orientacions afectives i sexuals.
• Lluitar contra l’homofòbia, la lesbofòbia, la transfòbia, la intersexofòbia i la bifòbia de manera continuada i des dels diversos àmbits d’actuació municipal.
• Impulsar actuacions que permetin un enfocament integral de les polítiques de gènere i LGTBI amb l’elaboració de plans i/o programes d’igualtat.

Tercer.- Nomenar com a representant a la Xarxa de Municipis LGTBI, al Sr. Josep Berga i Vayreda, com a regidor de Benestar Social i Drets Civils.

Quart.- Traslladar aquest acord a la Xarxa de Municipis LGTBI.

Primer.- Donar suport a les iniciatives ciutadanes que s’organitzin en motiu de la celebració del dia de l’orgull gay i lèsbic.

Segon.- Penjar la bandera de l’Arc de Sant Martí al balcó principal de l’Ajuntament d’Olot el proper 28 de juny.

Tercer.- Fer públics aquests acords als mitjans de comunicació locals i comarcals, així com a tota la població en general.

Primer.- Declarar la ciutat d’Olot respectuosa amb la diversitat sexual i amb la realitat de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals i contrària a la discriminació de les persones per raó de la seva orientació i/o identitat sexual.

Segon.- Donar suport a la “Proposició de Llei de drets de les persones gais, lesbianes i transsexuals i per l’eradicació de l’homofòbia, la lesbofòbia i la Transfòbia” presentada al Parlament de Catalunya i aprovada pel Consell Nacional LGTB.

Tercer.- Fer onejar la bandera de l’art de Sant Martí a l’Ajuntament o en altres edificis municipals els dies 17 de maig, Dia Internacional contra l’Homofòbia i la Transfòbia i el 28 de juny, Dia Internacional de l’Orgull LGTB, i també posar el llaç vermell el dia 1 de desembre en commemoració del Dia Internacional de la Lluita contra la Sida.

Quart.- Traslladar el conjunt dels acords al Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya, als grups polítics del Parlament de Catalunya i a les entitats que han impulsat la proposició de Llei de drets de les persones gais, lesbianes i transsexuals i per l’eradicació de l’homofòbia, la lesbofòbia i la Transfòbia.

Cinquè.- Donar a conèixer els continguts de la proposició de Llei a la ciutadania a través dels mitjans de comunicació municipal, els centres educatius i els equipaments municipals.

Sisè.- Fer seguiment, a través del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, de l’estadística de les denúncies que es registrin a la comarca en matèria d’LGTBfòbia.

Setè.- Instar els centres educatius de la ciutat a treballar per explicar de forma objectiva, clara i sense prejudicis la diversitat sexual i a lluitar contra la LGTBfòbia en totes les seves manifestacions.

Vuitè.- L’Ajuntament garantirà que als diversos espais municipals per a joves de la ciutat (L’Ideal, equipaments esportius, l’Escola Municipal d’Expressió, etc.) es treballi per a la normalització del fet LGTB i que s’hi millorin els protocols d’acollida a adolescents i joves lesbianes, gais i transsexuals.

Novè.- Es garantirà que en els espais municipals per a gent gran també hi hagi protocols d’acollida a persones grans lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals.

Desè.- Que la Policia Municipal tingui i compleixi protocols per a atendre casos d’LGTfòbia.

Primer.- Formular proposta d’aprovació dels preus públics corresponents als espectacles següents:

Segon.- Formular proposta d’aprovació dels preus públics corresponents al paquet Itinerari Identitats Impossibles 2016, que inclou els espectacles “La coronació de Barbarella”, “Limbo”, “De Putocoool”: 26 €

Tercer.- L’Ajuntament d’Olot assumeix, a través del pressupost de l’Institut Municipal de Cultura d’Olot el dèficit que produeixen les activitats proposades.

«Nosaltres volíem aprofitar aquest punt, perquè no hem pogut parlar abans en aquest Ple, per felicitar a l’equip de govern per aquesta iniciativa de fer tot aquest cicle i itinerari d’Identitats impossibles, ens sembla que tractar aquests temes de gènere i la identitat, avui en dia, amb naturalitat, està molt bé i em sembla que ens agrada que a Olot en això siguem, no sé si dels pioners, però som dels que comencem a fer aquestes coses. I nosaltres volíem felicitar en aquest cas, tota aquesta programació que s’ha fet, que se’ns ha fet arribar.»

«[…]quan vaig fer l’oferiment al senyor Riera [de participar en organismes autònoms de l’ajuntament], em penso que varem parlar de la xarxa LGTBI, el fet que hi ha un representant de la ciutat només, si és un tema que els interessa especialment això segueix obert, segueix absolutament obert, és difícil per això que arribem a cap acord si no ens trobem, jo m’he passat tots aquests dies a l’ajuntament i no he pogut tancar aquest tema directament amb vostès, si vol analitzar-ne un per un algun d’aquests i vol que en parlem, ho podem portar a aprovació en el proper ple i hi podem fer els canvis corresponents, però no hi ha cap intenció per part nostra de vetar la seva presència o de vetar la seva participació en algun dels òrgans en que hi tinguin interès, així de clar li he de dir.»

«[…]I un cop més, queda en evidència la necessitat imperiosa de crear el concepte que nosaltres anomenem “Punt lila”, és un òrgan de coordinació entre el Govern, entre l’Ajuntament, entre tots els partits que hi ha aquí, i tots els moviments i persones que estiguin lluitant amb el feminisme. Hem anomenat el col·lectiu de dones ALBA, que porta molt de temps, podem anomenar La Dalla, podem anomenar La Coordinadora, podem anomenar Alliberem-nos; podem enumerar diferents col·lectius i diferents persones, que puguin posar-s’hi, i nosaltres en aquest cas volem recordar que vàrem demanar en aquest ple –i que la immensa majoria van aprovar– la creació d’aquest Punt lila. Ho hem aprovat en Ple, ho hem demanat i no hem avançat com a tal, demanem que es faci.»

«Nosaltres, com ja sap el regidor Sr. Berga, en el seu moment a l’IMEJO, quan es va presentar aquests principis, que ja van passar per junta, vam pensar que estava molt bé tenir aquests principis per a totes les escoles.[…]

Després una altra reflexió: avui amb el tema que ha sortit ara del manifest, nosaltres pensàvem que amb l’edat de 0 a 3 de les escoles bressol, a part de parlar de diversitat cultural, també estaria bé de començar a parlar de diversitat sexual i de gènere, perquè a aquesta edat és on ja es comença a tenir els rols molt diferenciats, a què juguen les nenes; el típic que surt sempre. Doncs és un bon espai on es pot començar a treballar tot això i a més a més hi ha possibilitats de fer-ho, perquè les escoles són municipals, perquè tenim un consorci que hi ha gent que està especialitzada en aquests temes i que per tant poden fer formacions a les educadores de les escola bressol, per tant estaria bé començar a pensar ja en aquestes edats més avançades, perquè o fem intervenció aquí a nivell educatiu, o ja veieu com van les coses, que portem anys educant en tots els àmbits i les víctimes i els agressors són menors de 25 anys i això és bastant preocupant.»

L’Associació Alliberem-nos volem que el regidor de Benestar Social i Drets Civils, i representant d’Olot a la Xarxa de municipis LGTBI, Sr. Josep Berga i Vayreda, expliqui al ple municipal de l’Ajuntament d’Olot de manera detallada l’activitat duta a terme en relació al col·lectiu LGBT+ des de l’inici del govern fins a l’actualitat.

L’objectiu de la petició és que l’Ajuntament informi al Ple sobre les activitats que ha realitzat durant el present mandat per al col·lectiu LGBT+ i sobre la situació dels acords aprovats pel Ple.

Es tracta d’un exercici d’informació de rellevància pública que realitzarem al final de cada legislatura i que pretenem que servei per donar compte de l’activitat duta fins al moment i també per oferir perspectives de futur al col·lectiu LGBT+, a la resta de formacions polítiques i al pròxim govern.

«[…] El que s’ha fet des del moment en què comença aquest mandat de, que és l’any 2015, 2015 a 2019, que acabarà el maig de l’any que ve, ja hi havia una declaració d’intencions amb aquest tema amb el nom de la regidoria, és a dir a l’aprovació del cartipàs es va aprovar amb el nom de la regidoria de Benestar Social i Drets Civils, que era un nom que no havia aparegut mai en el cartipàs de l’Ajuntament d’Olot, precisament amb aquesta intenció de posar en relleu el que representen els drets civils de les persones, que són drets individuals, massa vegades vulnerats; que provoquen desigualtats, que provoquen discriminació i en una societat en la que vivim, cada vegada més diversa i quan parlo de diversitat no acabaríem. És a dir, no parlem només de la diversitat sexual i afectiva, parlem de la diversitat lingüística, de la diversitat cultural, de la diversitat laboral, de la diversitat formativa, de la diversitat de gènere, de la diversitat racial, la funcional; en trobaríem moltes i moltes de creences, és a dir, n’apareixen moltes. Són drets individuals que tenen les persones i això era el que volíem recollir d’alguna manera, perquè com sabem en l’àrea de Benestar Social hi ha una àrea important dedicada a l’acció comunitària, una acció que és més preventiva que reactiva, és la part més preventiva que tenim al Consorci d’Acció Social i vam posar-hi aquest accent des del principi. La manera de treballar que ens vam proposar va ser, tot i treballar amb la globalitat d’aquests drets civils que tenim les persones, de posar l’accent anualment en un d’ells, per sempre posar-lo sobre la taula per fer possible una bateria d’accions que incitessin a la reflexió o posessin en el centre del debat. I precisament amb el que vàrem començar va ser amb els drets que afecta els col·lectius LGTBI; és a dir l’any 2016 es va dedicar a la diversitat sexual i de gènere, després s’hi va afegir la paraula “afectiva” que ens sembla Que encara enriqueix més aquest concepte de diversitat; a vegades el concepte de diversitat sexual fa que quedi molt minimitzat el que estem parlant, i el concepte “afectiu” el vàrem anar afegint. L’any 2017 el vàrem dedicar a la diversitat religiosa i de creences, precisament en un moment on es va produir a la ciutat també una determinada tensió per l’obertura d’un centre. L’any 2018 hem estat treballant amb les entitats que pertanyen a col·lectius de diversitat funcional i de tot això en veurem els resultats ara a partir de la primavera. En tot cas vaig el tema que ens toca que és el de la diversitat sexual afectiva i de gènere.

• El primer que es va fer va ser protocolitzar el tema de tenir la bandera de l’arc de Sant Martí d’una manera regular a l’Ajuntament, tant el 17 de maig que és el dia Internacional contra l’Homofòbia i la transfòbia i la bifòbia, com el dia 28 de juny, que és el Dia Internacional de l’alliberament LGTBI. Són dues dates assenyalades, algun any se’ns havia passat que si no ens ho recordaven a través d’una instància, doncs ningú hi pensava aquell dia i t’oblidaves de penjar la bandera en aquell moment; doncs ja hi ha un recordatori informàtic que adverteix que això no ens torni a passar, i regularment sempre l’anem tenint allà. Això des del 2015.
• Entrem a governar a la tardor i ens posem a treballar en aquest itinerari d’activitats dedicades a aquest dret civil, al de la diversitat sexual, afectiva i de gènere, que va començar l’11 de juny. De fet vam fer una prèvia, precisament per explicar en què consistien els drets civils. Va ser una prèvia que alguns de vostès, jo crec recordar que el Sr. Massanella aquell dia hi era, una jornada que vàrem fer al Torín, que es deia “Va de drets” i que tenia per objectiu donar a conèixer què signifiquen els drets, reflexionar sobre aquesta qüestió i apropar-nos a la diversitat com un fet intrínsec de la nostra societat. Hi van participar en Pol Galofré, que és una activista trans, coordinador del projecte “Cultura trànsit i minimització de l’espai trans”; la Marga Alonso, que era un bon exemple de diversitat funcional; en Mostafa Shaimi sobre diversitat racial; i la Brigitte Vasallo, una escriptora especialitzada en islamofòbia i en diversitat sexual i afectiva. Aquest, si ho recorden, va ser un acte que va conduir el periodista Jaume Barberà que es va fer una setmana abans que comencéssim l’itinerari “Identitats impossibles” que era el pal de paller de tot aquest cicle d’activitats que estaven dedicades a aquest dret civil. L’exposició, que era l’acte central, es va inaugurar el 18 de juny, la vàrem tenir en funcionament fins al 20 de novembre de 2016 i la van visitar més de 2.300 persones. Es van fer tres visites guiades a càrrec dels dos comissaris de l’exposició, tant en Javi Palomo que és un expert en iconografia, com d’en Gerard Coll Planes, que era qui posava la part més conceptual, ell és un doctor en Sociologia i està vinculat al col·lectiu Tal com som d’Osona, i van ser els comissaris d’aquesta exposició. Una de les tasques més interessants que es va fer, va ser que prèviament a la visita a l’exposició dels alumnes dels instituts se’ls va fer una sessió introductòria a les aules, directament a l’aula abans d’anar a visitar l’exposició, per la qual van passar 1.445 alumnes, que són molts.
• Es van organitzar dues activitats escèniques en les qual que van participar-hi 249 persones, no sé si algú recorda Limbo en què hi participava la Clara Peya, un Lab, i també La coronació de Barbarella, una altra una altra obra que es va poder veure en el Teatre Principal.
• Es van fer dues xerrades, on van assistir 252 persones, una va anar a càrrec de la Lucía Etxebarria: Poliamor y otros modelos de relaciones sexo afectivas en el siglo XXI.
• I després es va fer una taula rodona sobre sexualitat i religió per saber quina discriminació es patia per la sexualitat a dintre de les religions prioritàries que tenim a la ciutat. Hi van participar la Teresa Forcades, l’Ahmed Said que representava el col·lectiu musulmà, i Paul Ackoo que representava el sikhisme. Això ho va conduir en Jordi Puig, que és el dinamitzador del diàleg intercultural.
• I es van fer més activitats: de cinema, activitats educatives, guies de lectura a la biblioteca, Contacontes; es va fer tota una sèrie d’activitats que acompanyaven aquest itinerari. La veritat és que hi va haver una valoració molt positiva pel que fa a l’assistència de públic i la reacció de les persones participants, van agrair de la manera que es va tractar, la sensibilitat amb que es va tractar aquest tema, perquè no es va plantejar sempre com una explicació, com un alliçonament, sinó que es plantejava sempre incitant a la reflexió, que les persones que visitaven l’exposició realment anessin amb més preguntes que respostes, però preguntes cosa que intrínsecament els feien pensar.
• Aquest itinerari acabava al novembre, havíem de fer un pas més. Ens vam posar a treballar en la creació del SAI, d’un Servei d’Atenció a la Diversitat Afectiva Sexual i de Gènere. Vam anar a Barcelona, la Mireia Mata en aquell moment era directora general d’una direcció general que s’acabava de crear, d’igualtat; vàrem demanar de poder tenir un SAI a la nostra comarca. Vam ser el primer SAI de comarques, és a dir, hi havia en aquell moment un SAI a Barcelona, n’hi havia un altre a Terrassa i un altre a Sabadell, però a cap altra ciutat de Catalunya. De fet a això ens hi va portar tot aquest itinerari, cap a aquest procés, i en el ple del 23 de febrer de 2017 vam aprovar la creació d’aquest servei. Que per tant haurà estat 22 mesos de funcionament.
• I a més a més vam aprovar una altra cosa que era l’adhesió de l’Ajuntament d’Olot a la Xarxa de Ciutats LGTBI, és a dir, ho ha comentat ella, jo n’era el representant de l’Ajuntament; això es va fer en aquell moment, la Xarxa de Municipis LGTBI.

M’aturo en el SAI perquè val la pena saber. Val la pena saber aquest servei en què consisteix i què ha tractat, és a dir veure quina és quina és la seva funció. El porta una persona que treballa al Consorci, no amb dedicació exclusiva únicament al SAI, sinó que té unes hores a la setmana dedicades a aquest servei, sempre amb el compromís que si necessita més temps només ho ha de dir, i podríem arribar a ampliar aquest horari perquè senzillament volíem saber com evolucionava. Des del febrer del 2017 fins avui, aquests 22 mesos, s’han fet 64 atencions: 27 l’any 2017, 37 l’any 2018. Les 29 atencions del 2017 van ser 11 consultes, al principi de tot, de què és el SAI, sobre categories LGTBI, sobre materials educatius, sobre entitats dedicades als drets LGTBI, i sobre l’acció –vàrem fer una acció, si ho recorden, es va pintar un pas de vianants a la plaça Mercat– i també va haver hi un parell de consultes sobre què són els establiments gay friendly, que són aquells establiments on no donen cap tipus de discriminació a les persones que pertanyen als col·lectius LGTBI. Van fer dos tràmits, dos canvis de nom a la targeta sanitària –estic parlant del 2017–, cinc incidències: una com s’aborda la diversitat sexual i de gènere i la diversitat familiar en els centres educatius, hi va haver molt d’interès en aquell moment, al principi, per part de mestres, sobre com abordar aquesta qüestió a les aules; tres missatges i actituds homòfobes; i una pintada homòfoba que va aparèixer el 2017 i que vàrem esborrar. Es van fer sis accions de sensibilització: la primera la difusió de la revista Colors del territori, que és una revista que edita el col·lectiu H2O, un col·lectiu històric de la lluita LGTBI; dos articles, un a la revista Rosa Sensat i un altre a la revista Traç del Col·lectiu d’ensenyants de la Garrotxa; dues participacions, una al programa juvenil de televisió Joves i què?! i una altre a l’acte del 17 de maig contra la LGTBIfòbia i els gots de les Festes del Tura, que va ser l’acció que es va fer de sensibilització aquell any. Pel que fa a formacions es va començar les formacions precisament amb els professionals de les administracions de la Garrotxa; ja des d’aquell primer moment no ho vam limitar als treballadors de l’Ajuntament d’Olot sinó que ho vam obrir a tots els dels pobles de la comarca, i per tant se’n van haver de fer dues. Es va presentar el SAI, es va fer una formació electa sobre polítiques LGTBI que ens van demanar que anéssim a fer al Pla de l’Estany; una altra sobre la Llei 11/2014 a la Universitat de Girona; una formació sobre diversitat afectivo sexual i el SAI a dinamitzadors juvenils de la ciutat; i una formació sobre l’atenció a persones trans per a personal sanitari. Això es va fer el 2017.

El 2018 es van fer 36 atencions. El que eren informacions que ens demanaven n’hi va haver una a la Taula Comarcal de joves; als referents en diversitat dels instituts de la comarca, al Consell d’Alcaldes i Alcaldesses; als professionals de l’EAP de l’equip d’assessorament pedagògic; al Cap de pediatria, que aquesta desembocat precisament en una acció que es farà al gener del 2019, que el Cap de Pediatria va proposar –en concret estem parlant del col·lectiu trans– una formació específica que es farà oberta a tot el personal de l’Hospital, que es farà el proper mes el proper mes de gener. Hi va haver també el 2018 vuit consultes: una si la mastectomia entrava per la Seguretat Social o no; com explicar a les meves filles que sóc lesbiana; retolació de serveis que siguin inclusius i accessibles; una guia per a la biblioteca; com atendre les identitats de gènere als centres educatius; com elaborar formularis que incorporin la mirada de diversitat familiar; quins són els passos a seguir per accedir a la reproducció humana assistida –rebem consultes molt variades–; i una consulta que vam rebre del CAP de Sant Esteve d’en Bas. D’incidències hi va haver un crit homòfob en una entitat esportiva, crec que tots més o menys recorden un crit que feien els esportistes abans de començar, i que des d’aquest any ja no es fa aquest crit, gràcies a aquesta incidència. Hi ha haver la discriminació d’una persona no binària en la matriculació en un institut. Un cas d’assetjament a les xarxes socials i un cas de comentaris homòfobs. Pel que fa assessorament n’hi va haver a una entitat que naixia, un col·lectiu, Alliberem-nos, precisament l’entitat que m’ha demanat aquesta pregunta, que naixia en aquell moment per organitzar el festival Rebenten els armaris; i dos assessoraments a professionals del tercer sector, és a dir d’associacions locals sobre diversitat de gènere sexual i afectiva. Hi va haver un acompanyament terapèutic també; sis accions de difusió, una que es va fer amb estudiants d’educació social de la UdG amb la participació de persones de col·lectius LGTBI de la comarca Volcans per un programa de BTV; un escrit a La Comarca sobre el primer any del servei del SAI; una intervenció a Ràdio en acció i una sensibilització a les Festes del Tura, que aquesta vegada es va fer en forma de ventall. En formació es va fer un taller de 15 hores sobre diversitat de gènere sexual i afectiva i relacions de bon tracte –em vaig repetint perquè són molt semblants a les que havíem fet l’any anterior– en aquest cas ja ens van desplaçar cap a Sant Feliu de Pallerols, al Pla de Dalt, és a dir tothom que ens anava demanant aquest tipus de formacions. Quant a gestions es va tramitar el canvi de nom a la targeta de salut, altra vegada. Voldria destacar una cosa: no hi ha hagut cap denúncia, és a dir entre les activitats possibles del SAI, quan es crea des del principi, la Llei del 2014 recull molt clarament quines situacions són objectes de denúncia. I sortosament a la nostra comarca des dels dos anys que fa que funciona, no ha estat necessari; crec que diu molt a favor d’allà on vivim. És evident que queden moltes coses per corregir i queden moltes actituds a corregir, però si ens fixem en el tipus d’incidències que hem tingut, han tingut un grau d’innocència elevat, deixeu-m’ho dir d’aquesta manera. Que no vol dir que s’hagi d’abaixar la guàrdia, que no vol dir que s’hagi de continuar treballant perquè tots sabem la dificultat d’un canvi cultural, la lentitud amb què es produeix; com n’és de difícil canviar actituds que has après des de la infància, aquí no estaríem parlant només de la vulneració dels drets dels col·lectius LGTBI sinó amb una acceptació de la diversitat en general complexa, per part de les persones. Però bé que sense abaixar la guàrdia, a mi sempre m’ha agradat veure que no ha estat necessari que mai es produís cap denúncia des d’aquell moment. Una cosa important que ha passat aquesta tardor a part de reunir-nos, diverses vegades no perquè ens comuniquem més per whatsapp i per correu que no pas trobar-nos, perquè alguns dels membres d’Alliberem-nos vénen poques vegades aquí a Olot, però sí que fa tres setmanes vaig tenir una entrevista llarga amb ells. Va ser que ens vam posar en contacte amb en Josan Langarita –que és el coordinador del grau de Treball Social de la UdG, és un especialista en aquesta qüestió– per encarregar-li una diagnosi sobre quina era la situació de la Garrotxa. En Josan quan ens hi vam reunir va dir: escolteu, jo ja porto la diagnosi de Manresa, porto la diagnosi de Figueres i la d’Olot no dirà gaire res diferent, és a dir dirà alguna cosa diferent, però molt diferent no serà; llegiu-vos les diagnosis, fem coses que em permetin avançar una mica fins i tot a mi, i que jo realment penso que poden enriquir la vostra ciutat i la vostra comarca. I ell ens ha proposat un treball d’empoderament, precisament d’entitats com Alliberem-nos de les persones, dels activistes que estan en aquest moment treballant a favor dels col·lectius. I aquí el que estem preparant en aquest moment és un projecte amb ell que començarà aquest mes de febrer, que es diu Investigació, participació, acció i que consisteix en vuit sessions de quatre hores i mitja, gent molt motivada per aquesta qüestió, i on ell podrà tractar amb ells temes com la salut, el benestar, l’esport, etcètera. Sabem que l’esport és un dels llocs on haurem de treballar activament ara en un futur immediat. Crearem un Punt Lila les properes Festes del Tura, això ja ho tenim decidit i ja m’he referit en aquesta acció que farem a l’hospital.

En tot cas paro, perquè ja he parlat prou estona. Però em refereixo que sí que és un servei que ens està funcionant, que n’estem contents, i sobretot insistir en això: en la lentitud d’aquests canvis culturals, que no hem de perdre la paciència, però és allò del sin prisa pero sin pausa, que és allò de continuar perquè els canvis culturals és evident que si actues els acceleres.

»

«[…]Ens cal enfortir instruments d’anàlisi i observatoris, implementar la formació de professionals en tots els àmbits, no sols en la judicatura, sinó en el món de l’empresa i l’administració; incrementar la inversió pública en polítiques educatives; intervenir en l’àmbit de la publicitat, la comunicació i la reproducció cultural de manifestacions sexistes, misògines, lesbofòbiques i transfòbiques, que estem tan acostumats a veure i que hem normalitzat d’alguna manera. Cal avançar en la garantia dels drets de les dones, el sistema judicial –com també ja esmentava–, garantir els drets econòmics de les dones supervivents i dels seus fills i filles. Cal desenvolupar mesures que eliminin les dobles i triples discriminacions que pateixen les dones en situacions administratives irregulars de minories ètniques o migrades amb diversitats funcionals o dones grans. Cal intervenir també en l’adolescència. Cal fer front a la violència sexual i sobre el sistema de valors i creences que perpetua aquesta masculinitat absolutament masclista. I cal fer visible que la responsabilitat de les violències masclistes són de qui les exerceix i participa en perpetuar-les. Cal acabar amb la complicitat i la impunitat que tenim.[…]»

«El passat 30 de gener de 2014 el Ple d’Olot va aprovar la moció contra la LGTBfòbia, presentada per Iniciativa, que en aquell moment no tenia representació al Consistori, el text aprovat declarava Olot ciutat respectuosa amb la diversitat sexual i amb la realitat de lesbianes, gais, transexuals i bisexuals, i contra la discriminació de les persones per raó de la seva orientació i identitat sexual. La moció va ser aprovada.

En aquesta moció també es donava suport a la proposició de llei de drets de persones LGTB presentada al Parlament de Catalunya i aprovada pel Consell Nacional LGTB i Olot es comprometia a fer onejar la bandera de l’arc de sant Martí el 17 de maig, el 28 de juny i l’1 de desembre. A més instava els centres educatius a treballar per explicar de forma objectiva, i sense prejudicis, la diversitat sexual, i lluitar contra la LGTBfòbia i que es garantissin uns protocols d’acollida a persones grans lesbianes, gais, transexuals i bisexuals.

Recordar que el 2014 en cap de les tres dates mencionades es va onejar la bandera de l’arc de Sant Martí i no ha estat fins aquest passat 17 de maig i el 28 de juny que s’ha començat a fer. Celebrem aquest canvi, però aquest acte és només un dels deu acords a què es comprometre l’Ajuntament. Davant d’això ens preguntem com s’està gestionant i treballant aquests altres acords de la moció.»

«La bandera la vàrem haver d’encarregar, es va haver de comprar, en aquest moment estem preparats, és a dir, no només amb aquesta sinó amb d’altres que al llarg de l’any es van instal·lant, i ho hem protocolitzat d’alguna manera que ens arribi l’advertiment que no se’ns passi cap data, i per tant ja ho va trobar corregit, i de cara al futur hauria de ser d’aquesta manera.

Altres accions a l’entorn de la defensa de la llibertat sexual? Doncs deu haver notat a partir del cartipàs, perquè tot just estem ara començant el mandant, que ara ocupo el càrrec de regidor de Benestar Social i Drets civils, precisament perquè des de feia mesos, per no dir més, ens havíem adonat de la importància que té per a aquesta ciutat donar més suport a totes aquelles persones i col·lectius que treballen a favor dels drets civils. Aquest és un tema que en l’àmbit associatiu ha anat a més, i que hi ha moltíssima feina aquí en aquest sentit, no només a l’entorn de la igualtat sexual, sinó també de la igualtat religiosa, de la igualtat de gènere, del dret a l’habitatge, de la no violència, contra el racisme… És a dir, hi ha tota una sèrie de drets, d’aquesta provinència dels drets humans de l’acabament de la Segona Guerra Mundial, drets civils, hi ha tota una barreja; pensem que fins i tot aquí hi haurien d’entrar la defensa de drets que no són estrictament humans o humanístics com és l’ecologisme, el no maltractament als animals; hi ha tot un ventall de drets que hi ha la disponibilitat d’aquest equip de govern de posar-nos-hi a treballar. No és senzill, perquè no és senzill, perquè comptem amb els mitjans humans que tenim, i per tant serà una lluita que l’haurem de fer sobretot a través del teixit associatiu que ens hi ajudi. Però hi estem, és a dir, la disponibilitat de treballar-hi. Tot just en aquest moment s’ha creat la regidoria, comencem el mandat, suposo que les primeres accions concretes a què feia referència, que també feien referència en aquella moció que vàrem aprovar, les veurem a partir de l’any que ve.»

«[…] Se’ns va encarregar després, que fossin també els garants de la llei d’igualtat genèrica a Catalunya, dissortadament, una de les vint i escaig lleis que estan en mans del Tribunal Constitucional. El Parlament de Catalunya ha anat els darrers anys elevant la cota dels drets de Catalunya, i hi ha qui creu que això és inconstitucional. O sigui, que siguem una comunitat que malda per tenir més drets que els altres es considera inconstitucional i es limita l’accés a mesures d’habitatge d’emergència, a combatre la pobresa energètica, a la igualtat genèrica, a controlar el canvi climàtic; són vint i escaig lleis, algunes lleis molt importants, que estan suspeses perquè algú –el governant espanyol– ha considerat que són inconstitucionals. Nosaltres d’aquesta llei d’igualtat genèrica, que està una part del Constitucional, se’n deriva l’encàrrec que també hem de vetllar pel seu compliment.
I també la que desenvolupa a Catalunya la normativa europea de la defensa de l’autonomia personal en quant a opció sexual, en quant a LGTBI; les famoses normes LGTBI europees i la seva aplicació. […]»

«Hi ha un segon tresor a Catalunya que no el podem deixar malmetre. I sembla que hi hagi algú que està esforçant-se per fer-ho: el de la convivència, el de la conjunció. El Consell d’Europa dada any que treu un informe sobre cultura i llengua, posa Catalunya com a exemple de convivència; al revés del que diuen alguns, especialment mitjans d’arreu de l’Estat, com si aquí anéssim a bufetades per raons de cultura o de llengua. A Brussel·les, capital d’Europa, hi han bufetades per llengua entre flamencs i valons. Jo no ho vull mai al meu país això, i el meu país està donant exemple de ser, primer, una barreja de moltes poblacions: ha tingut uns índex d’immigració com no ha tingut ningú del 2000 al 2010 de tercers països i que sapiguem, sense abaixar mai la guàrdia, de preservar aquest tresor. No estem vacunats contra defectes de discriminació, ja sigui –com he citat– per temes d’igualtat de gènere: amb perdó per a tots els meus col·legues de sexe, els mascles portem més del que som conscients, una bona dosi de masclisme en totes les nostres expressions i ens costarà molt anar superant per anar arribant de debò a una igualtat; com pot ser el que ens planteja a partir de les normatives del LGTBI. Però també especialment per temes de racisme o de xenofòbia. No estem vacunats i a Europa només cal treure el cap per la finestra per veure el que està passant a Polònia; el que està passant a Hongria; el que està passant a Àustria; el que pot passar a Itàlia, per veure que societats d’una gran qualitat democràtica com la italiana –que per a molts havia estat inspiradora– pot estar en perill, perquè a Europa ens pensem que aquells 400.000 africans que cada mes estan esperant poder passar al mar cap a Europa, no ens afecten i és un autèntic repte per al que significa tenir el privilegi de viure en aquesta societat, si sabem aprofitar totes aquestes energies com ha fet sovint i quasi sempre a Catalunya, en un sentit d’integració. […]»

«Dissabte passat vàrem assistir a les jornades “Va de drets”, per cert felicitats, encara que potser hi vam trobar a faltar alguna experiència local, per tant, en properes ocasions, esperem poder veure-hi experiències locals i potser aprofitar per a fer debats enfocats a la nostra realitat.

Se’ns va explicar que una de les actuacions previstes per aquest any és explicar la llei Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia,…

Per això voldríem preguntar quines accions de formació a banda de l’anterior està previst fer?»

«Celebro que els agradés, de fet era un tret de sortida, el que preteníem amb aquesta Jornada era només visualitzar que el tema dels drets civils passa a ser important en aquesta ciutat, i que el volem tractar, a partir d’ara i en el futur amb diverses accions i a més a més fer-ho d’aquesta manera, que no sigui un tema inserit en una àrea determinada de l’Ajuntament, sinó que se’n pugui parlar des de Benestar Social, però també des de cultura, des d’Educació, de totes aquestes àrees –sobretot de serveis a les persones– que considerem que s’hi ha de fer una feina de sensibilització important.

La gent que l’altre dia va participar en la jornada, els espectadors, probablement eren gent ja molt sensibilitzada amb aquest tema; si parlem d’homofòbia segurament al que hem d’arribar és als entrenadors i entrenadores dels clubs esportius, arribar a sectors on no arribem habitualment amb una jornada com aquesta. Serà dissabte que inaugurem aquesta exposició, la que s’ha referit abans el regidor d’ERC, probablement tenen a la seva disposició, ja des de la part de Cultura, totes les activitats que hi ha organitzades en aquest sentit.

El que sí que no els hi puc dir encara ara en aquests moments perquè no ho tenim tancat, és la part de formacions que pretenem fer el proper semestre, sobretot a la tardor, que tenen a veure amb aquests col·lectius determinats que prioritzarem, on hem de fer arribar aquesta feina formativa i de sensibilització. A la que tinguem novetats, ja els hi aniré comunicant.»

«garantir la inclusió i el desenvolupament social digne de les persones migrades a Catalunya i comprometre’s a aplicar mesures contra el racisme, la xenofòbia, la LGTBIfòbia i la violència masclista. […]»